L'intent de lingüicidi de la dictadura franquista

La dictadura franquista va maltractar, matar, torturar moltíssimes persones, però va fer molt mal a tota una cultura, que es va perdre en trossos.La censura va entrar en tots els aspectes de la vida diària i, evidentment, en la llengua, en els llibres de text destinats a l’ensenyament, en les publicacions i en la radiodifusió. Tot estava sota el control del censor, de les institucions del règim i afins a la Falange.Quan el 5 d'Abril de 1938 la falange espanyola va aprovar la llei en abolir totes les lleis i normes de l'estatut, la llengua catalana va quedar molt tocada, ja que es va perdre temporalment, no es podia ensenyar, parlar, cantar, ni escriure en Català. El català era menyspreat, al carrer, a les cases i llocs públics, a tot arreu. Era menyspreat d'una manera rara, però alhora eficient, quan se sentia algú que parlava en català se li deien coses com ara "deje de ladrar" o "hable en cristiano". Això era un primer avís, si se seguia, sovint tancaven a la persona que havia parlat el català, sigui per uns dies, sigui per molt temps.

Les conseqüències de les prohibicions i persecucions lingüístiques de la dictadura espanyola encara duren.Com ha dit el filòleg Joan Solà, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009, ‘la pobresa del Català actual només ve del fet que no s’ha pogut ensenyar com una llengua normal i, per tant, fer que els alumnes llegissin llargament bons autors, manera exccel·lent d’adquirir llenguatge ric i matisat’.