La fundació nacional franquista ha intentat celebrar per segon cop un homenatje al dictador Francisco Franco. L'hotel on s'havia de realitzar aquest homenatje, de l'agrupació d'hotels Husa, ha intervingut i ha avisat als creadors de l'acte que no els servirien el càtering ni els proporcionarien allotjament. És el segon cop que s'anul.la aquesta reunió.Principalment s'ha anul.lat perquè es considera una ofensa a les víctimes de la repressió, ja que amb 48 hores, l'hotel Husa ha aconseguit unes 67.000 firmes en contra d'aquest acte. No és il.lògic, que si es va anul.lar anteriorment ja, es torni a intentar i malgrat això es torna a anul.lar s'indignin tant i montéssin el numeret davant l'hotel Husa? Si es considera una ofensa per les víctimes de la repressió, s'ha d'acceptar i s'ha d'anular. Quan van voler reaccionar, els de la fundació van fer un escrit al govern, anunciant un dels articles de la constitució, on s'hi reflectia la llibertat d'expressió. El govern, en veure que la fundació els tractava de cobards, va presentar una denúncia i se'ls hi han anulat tots els actes previstos temporalment. Encara més indignats, decidiren tornar a realitzar la concentració, i discretament, la van fer a l'hotel Princesa de Madrid. Així es demostra l'evolució de una societat encallada en el passat, en una època de repressió, desigualtat i obligacions. Es veu com un pais es separa en dues parts, la actual i la passada, i aquest és un dels molts motius per els quals es creen conflictes interns al pais espanyol.

Les dones en el franquisme.

La dona en el franquisme i el matrimoni.

Després de guanyar la guerra, el règim franquista inicià un procés de canvi per crear una nova societat basada en la utopia de Falange, una societat manipulable, dòcil i obedient.

Cartell de la postguerra,1940

Així, les dones, éssers fràgils físicament i mental, subordinades als homes i incapaces de fer res per elles mateixes fora de casa, havien de deixar els seus llocs de treball, per tal de tornar al lloc que els pertocava i aconseguir que aquestes noves famílies es mantinguessin unides i es crées així la nova societat desitjada pel règim: havien de tornar a casa:

 Cartell de la SF del 1945

“La nova concepció moral i social de la dona significa, abans que res, una restitució al seu lloc familiar i un reconeixement de justícia del seu transcendental missió econòmic social ... La mà de ferro del capitalisme industrialista prendre la filosa de les mans de la dolça Margarida ... doncs el retorn a aquesta llar, com a mare i senyora mestressa, entre patriarcal i idíl · lic ... això significa la restitució de la dona al seu lloc familiar.”

Així, per tal d’aconseguir “tancar” de nou la dona a la llar, el règim utilitzà tot el seu poder.

En primer lloc, recuperà la legislació de l’època napoleònica, legislació que marginava la dona i la descrivia com a un ésser inferior i depenent de l’home.

Les principals mesures que afectaren la dona d’aquesta legislació foren:

• Les dones no podien heretar.

• No podien emancipar-se i marxar de la casa paterna fins als 25 anys, si no era per matrimoni o per fer-se monges.

• No podien disposar dels seus béns sense el permís del marit i, per tant, no podien comerciar amb ells.

• No podien treballar sense el permís del pare o del marit, ni cobrar el seu propi sou, que passava a mans masculines.

• Eren majors d’edat després que els homes

• No podien exercir certes professions, ja que seria un esforç massa gran per a elles. Més tard se’ls permeté jurídicament l’accés a qualsevol professió, però la realitat era que hi havia una forta discriminació que no ho permetia.

Però el règim no només utilitzà lleis i normes desfavorables per tal que la dona tornés a casa, al seu lloc tradicional, sinó que també utilitzà l’educació, inculcant a nens i nenes des de ben petits les seves futures “missions” com adults, educació que el mateix Franco encarregà a l’Església i a la Sección Femenina.

La base d’aquest nou ordre era la família, que havia de ser el puntal de la societat per tal que aquesta quedés estructurada de forma “racional”, tal com s’havia fet sempre.