La fundació nacional franquista ha intentat celebrar per segon cop un homenatje al dictador Francisco Franco. L'hotel on s'havia de realitzar aquest homenatje, de l'agrupació d'hotels Husa, ha intervingut i ha avisat als creadors de l'acte que no els servirien el càtering ni els proporcionarien allotjament. És el segon cop que s'anul.la aquesta reunió.Principalment s'ha anul.lat perquè es considera una ofensa a les víctimes de la repressió, ja que amb 48 hores, l'hotel Husa ha aconseguit unes 67.000 firmes en contra d'aquest acte. No és il.lògic, que si es va anul.lar anteriorment ja, es torni a intentar i malgrat això es torna a anul.lar s'indignin tant i montéssin el numeret davant l'hotel Husa? Si es considera una ofensa per les víctimes de la repressió, s'ha d'acceptar i s'ha d'anular. Quan van voler reaccionar, els de la fundació van fer un escrit al govern, anunciant un dels articles de la constitució, on s'hi reflectia la llibertat d'expressió. El govern, en veure que la fundació els tractava de cobards, va presentar una denúncia i se'ls hi han anulat tots els actes previstos temporalment. Encara més indignats, decidiren tornar a realitzar la concentració, i discretament, la van fer a l'hotel Princesa de Madrid. Així es demostra l'evolució de una societat encallada en el passat, en una època de repressió, desigualtat i obligacions. Es veu com un pais es separa en dues parts, la actual i la passada, i aquest és un dels molts motius per els quals es creen conflictes interns al pais espanyol.

Les dones en el franquisme.

La dona en el franquisme i el matrimoni.

Després de guanyar la guerra, el règim franquista inicià un procés de canvi per crear una nova societat basada en la utopia de Falange, una societat manipulable, dòcil i obedient.

Cartell de la postguerra,1940

Així, les dones, éssers fràgils físicament i mental, subordinades als homes i incapaces de fer res per elles mateixes fora de casa, havien de deixar els seus llocs de treball, per tal de tornar al lloc que els pertocava i aconseguir que aquestes noves famílies es mantinguessin unides i es crées així la nova societat desitjada pel règim: havien de tornar a casa:

 Cartell de la SF del 1945

“La nova concepció moral i social de la dona significa, abans que res, una restitució al seu lloc familiar i un reconeixement de justícia del seu transcendental missió econòmic social ... La mà de ferro del capitalisme industrialista prendre la filosa de les mans de la dolça Margarida ... doncs el retorn a aquesta llar, com a mare i senyora mestressa, entre patriarcal i idíl · lic ... això significa la restitució de la dona al seu lloc familiar.”

Així, per tal d’aconseguir “tancar” de nou la dona a la llar, el règim utilitzà tot el seu poder.

En primer lloc, recuperà la legislació de l’època napoleònica, legislació que marginava la dona i la descrivia com a un ésser inferior i depenent de l’home.

Les principals mesures que afectaren la dona d’aquesta legislació foren:

• Les dones no podien heretar.

• No podien emancipar-se i marxar de la casa paterna fins als 25 anys, si no era per matrimoni o per fer-se monges.

• No podien disposar dels seus béns sense el permís del marit i, per tant, no podien comerciar amb ells.

• No podien treballar sense el permís del pare o del marit, ni cobrar el seu propi sou, que passava a mans masculines.

• Eren majors d’edat després que els homes

• No podien exercir certes professions, ja que seria un esforç massa gran per a elles. Més tard se’ls permeté jurídicament l’accés a qualsevol professió, però la realitat era que hi havia una forta discriminació que no ho permetia.

Però el règim no només utilitzà lleis i normes desfavorables per tal que la dona tornés a casa, al seu lloc tradicional, sinó que també utilitzà l’educació, inculcant a nens i nenes des de ben petits les seves futures “missions” com adults, educació que el mateix Franco encarregà a l’Església i a la Sección Femenina.

La base d’aquest nou ordre era la família, que havia de ser el puntal de la societat per tal que aquesta quedés estructurada de forma “racional”, tal com s’havia fet sempre.

plitica franco

Política de Francisco Franco se centra en los tres años de la guerra civil española, período en que éste fue cimentando las bases para la edificación y consolidación de la dictadura. Podría pensarse que todo está dicho sobre este tema, pero lo cierto es que la historia secreta de muchos aspectos políticos de este período —que no de los militares, a los que el autor sólo alude cuando es imprescindible— ha permanecido, como se verá aquí, hasta ahora rigurosamente inédita. Entre las fuentes utilizadas por primera vez están la correspondencia entre Franco, Hitler y Mussolini, los diarios de tres de sus ministros y media docena de archivos privados de políticos españoles de primera fila. Javier Tusell nos introduce en la intimidad de un hombre al que, pese a una formación menos que mediocre, desde muy joven le guió una irrefrenable ambición de poder y nos revela cómo fue tramando, en medio del horror de una guerra fraticida, las condiciones indispensables para perpetuarse en solitario en ese poder.

dictadura de franco

Su nombre completo era Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde, y nació en Ferrol, municipio situado al noroeste de España. Estudió la carrera militar, logrando que el rey Alfonso XIII, en mérito a sus excelentes campañas lo designara General de Brigada en 1925.

Falange españolaEl rey Alfonso XIII, renunció el 14 de abril de 1931, instaurándose la , que subsistió hasta el 1 de abril de 1939. En este sistema se expropió a los terratenientes, para realizar una reforma agraria, se quitaron los privilegios a los miembros de la Iglesia, separándose a ésta del Estado y se redujeron las milicias. Esto atentaba contra el orden conservador que no tardó en alzar su voz de protesta. Basados en ideologías fascistas surgieron partidos como la  o las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista, partidos que se unieron en febrero de 1934.

El homenaje a Franco en Madrid,.

Franco ha asegurado que tiene intención de mantener el acto previsto para el próximo 2 de diciembre en el Palacio de Congresos de Madrid en homenaje al 120 aniversario del nacimiento del dictador. Asimismo, asegura que la prohibición de dicho acto "constituiría un delito de discriminación por motivos ideológicos".El ministro de Industria, Jose Manuel Soria, ha precisado esta tarde por su parte que, la cafetería del palacio de congresos, donde iba a celebrarse el acto, "no lo gestiona Turespaña, (entidad dependiente de Industria) sino una empresa concesionaria desde el año 2008", en referencia a HusaEn su escrito, la Fundación Francisco Franco alega que "en contra" de lo asegurado por "el comunista" Cayo Lara, que es como se refieren para nombrar al coordinador general de IU, "no existe motivo legal alguno por el cual pudiera prohibirse la celebración de dicho almuerzo" y que "ni siquiera la Ley de Memoria Histórica contiene precepto alguno que pudiera amparar la prohibición de un acto de dichas características en un lugar público".

"Es más", añade la fundación en el comunicado, "la eventual prohibición de dicho acto constituiría un delito de discriminación por motivos ideológicos, por lo que entendemos que el acto se debe celebrar con normalidad, tal y como se realizó en el mes de julio de este año en el mismo lugar, una cena en conmemoración del 18 de julio".

L'intent de lingüicidi de la dictadura franquista

La dictadura franquista va maltractar, matar, torturar moltíssimes persones, però va fer molt mal a tota una cultura, que es va perdre en trossos.La censura va entrar en tots els aspectes de la vida diària i, evidentment, en la llengua, en els llibres de text destinats a l’ensenyament, en les publicacions i en la radiodifusió. Tot estava sota el control del censor, de les institucions del règim i afins a la Falange.Quan el 5 d'Abril de 1938 la falange espanyola va aprovar la llei en abolir totes les lleis i normes de l'estatut, la llengua catalana va quedar molt tocada, ja que es va perdre temporalment, no es podia ensenyar, parlar, cantar, ni escriure en Català. El català era menyspreat, al carrer, a les cases i llocs públics, a tot arreu. Era menyspreat d'una manera rara, però alhora eficient, quan se sentia algú que parlava en català se li deien coses com ara "deje de ladrar" o "hable en cristiano". Això era un primer avís, si se seguia, sovint tancaven a la persona que havia parlat el català, sigui per uns dies, sigui per molt temps.

Les conseqüències de les prohibicions i persecucions lingüístiques de la dictadura espanyola encara duren.Com ha dit el filòleg Joan Solà, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009, ‘la pobresa del Català actual només ve del fet que no s’ha pogut ensenyar com una llengua normal i, per tant, fer que els alumnes llegissin llargament bons autors, manera exccel·lent d’adquirir llenguatge ric i matisat’. 

EL FRANQUISME 

El franquisme va ser un règim autoritari, i dictatorial a Espanya entre 1939 i 1975, aixi com tambe es anomenada com a tal la ideologia en què es basà. Basat en el lideratge del conegut Franco (Francisco Franco Bahamonde).Després de la guerra civil espanyola en la que va vèncer l'exercit de Franco.

Tot plegat va configura un règim molt personalista que no va sobre viure a la mort del seu dictador. 20 de novembre del 1975.

Franco obliga a seure al banc a un escocès.

Franco seu a la banqueta a un escocès

Un immigrant s'enfronta a un judici per retirar una placa franquista en un poble de Galícia

Quan Clifford Torrents, escocès de 59 anys, va comprar, el desembre del 2009, una casa amb vistes al tranquil Ouviaño (Negueira de Muñiz, Lugo), mai va pensar que acabaria denunciat i havent d'anar a judici. Se celebra avui. El motiu: va retirar, al costat d'una font, una placa franquista amb l'escut de Falange en què es llegia: "Regnant Francisco Franco i sent alcalde D. José María López es va inaugurar aquesta el dia 1953.05.24 ". Ha estat l'actual alcalde, José Manuel Braña, del PSOE, que l'ha denunciat. El regidor va demanar avui al jutge que ordeni a Clifford restituir la placa franquista.

"És ridícul. Però tenint en compte el que li han fet a Garzón, el que ha passat amb Camps o amb l'Ecce Homo, en aquest país ja no em sorprèn res ", explica Clifford, fill del combatent republicà català Joan Torrents, que va canviar el seu nom per el de John Colman quan va començar a servir a l'Exèrcit britànic en la Segona Guerra Mundial. Clifford manté que va arribar a un acord verbal amb un regidor del poble, també socialista, mentre l'alcalde estava de vacances - "ens estrenyem la mà i brindem. Això al meu país és com signar un contracte "- per retirar ell mateix la placa després de el regidor li digués que no podia fer-ho perquè no tenia diners.

L'alcalde nega que tingués permís de l'Ajuntament. "Jo li vaig dir que ho anàvem a estudiar. No coneixem l'ànim de les persones que van posar la placa. Aquest senyor anglès no era ningú per retirar sense permís ". Braña afegeix una dada molt important: "No parlo anglès". Clifford tampoc molt espanyol.

Clifford Torrents

L'escocès no preveu la possibilitat d'un malentès lingüístic i recorda que, abans de les últimes eleccions, l'alcalde va ser porta per porta i quan li va preguntar què li agradaria per al poble va respondre: "Que es tregui la placa", i aquí van iniciar les seves negociacions. El regidor manté que la seva retirada "ha caigut molt malament entre els veïns". Clifford té exactament nou. Tot Negueira de Muñiz, amb 23 nuclis de població, són 200 habitants. Alguns, manté l'escocès, l'han felicitat per haver eliminat la placa amb un martell.

 "És absurd, absurd", repeteix Clifford. "No esperava que l'alcalde em donés les gràcies, però tampoc això. ¡Pretén reemplaçar una placa franquista il · legal amb una altra placa franquista il · legal!". Argumenta que els costos derivats del seu procés judicial superen amb escreix el valor del vestigi destruït. "La meva primera visita al jutjat va suposar un mínim de dues hores del temps del jutge, dues amb el taquígraf, i sis més d'intèrpret, que estava a dues hores de cotxe".

Clifford assegura que no es penedeix del que ha fet, encara que confessa que si hagués vist la placa franquista abans, "no hauria comprat aquí casa meva". El seu cas és molt similar al de José Gallego, un jubilat de 72 anys d'Aspe (Alacant), imputat per un delicte contra el patrimoni històric i cultural per destrossar amb grafit vermell unes plaques franquistes a l'església del poble. Quan l'agent va sorprendre in fraganti, amb la pintura encara a la mà i baixant de l'escala que havia utilitzat per aconseguir els vestigis, li va dir: "No estic fent res il · legal. Il · legal és deixar-lo com estava perquè la llei de Memòria Històrica obliga a retirar tots els símbols franquista.

Clifford Torrents